Escola Pau Delclòs

Pau Delclòs

cantussejar (v)

Quan?

2 de maig de 2019
Tot el dia

Què passa?

Definició

Cantar a mitja veu.

Cantusseja mentre renta els plats.

També: cantussar, cantussolar

Etimologia

De cant, del llatí cantus, ‘acció, obra, manera de cantar’, derivat abstracte de canere, que en llatí expressa normalment el verb; aquest fou reemplaçat en llatí vulgar i en les llengües romàniques per cantare, que en llatí clàssic significava ‘cantar sovint, habitualment’.

Usos

  • Sembla una banalitat, un fet trivial de la vida quotidiana, però és una forma de vivència musical: xiular, cantar, moure els braços o el cos en general. Imaginem-nos que tenim memòria musical, que recordem nota per nota les obres que ens agraden; imaginem-nos vociferant-les mentre conduïm, xiulant-les pel carrer, cantussejant-les ben discreta­ment durant un concert. Aquests moments, des del punt de vista de l’experiència musical, contenen un element d’autenticitat que consi­dero irrenunciable.

    Guillem CalaforraSo i silenci. Assaigs sobre música (Barcelona: Riurau, 2010), pàg. 132

  • Sempre entrava a casa molt animada, la mare, cantussejant una cançó de moda i rient sola. Els talons s’acostaven. De vegades passaven de llarg, però d’altres s’aturaven al seu quarto, fins a arribar al llit. S’havia abaixat el llençol expressament fins a mitja cama. La mare l’hi tornava a apujar i l’acotxava amb un moviment més ràpid del que la nena hauria volgut.

    Isabel OlestiLa pell de l’aigua (Barcelona: Proa, 2012)

Tema de la setmana

Verbs formats amb l’infix -uss- (-uss+ar)

Mapa no disponible