Escola Pau Delclòs

Pau Delclòs

descloure (v)

Quan?

1 de febrer de 2019
Tot el dia

Què passa?

Definició

Obrir (allò que era clos o tancat).

No va descloure els llavis.

Mantenia el puny sense descloure’l.

Descloure la mà.

Les roses ja s’han desclòs.

Etimologia

Del llatí discludere, mateix significat. Més mots de la mateixa família són clourecloscloïssaconclusióencloure i reclús.

Usos

  • Serà potser només
    en el darrer moment
    en què tanquis
    els ulls per sempre

    que et serà donat
    conèixer aquest únic
    secret per força
    tan senzill

    com quan
    al bat del sol
    es desclou
    una flor.

    Montserrat Abelló, «Serà potser només», dins El fred íntim del silenci (València: Denes, 2008), pàg. 50

  • Vine al matí, quan les disfresses dormen
    i el gran calze daurat s’obre per a tu
    com suspès en el temps a mig descloure:
    sentiràs l’únic cor que ara deleges,
    la remor guaridora de les fulles.

    Com un auguri els pins es fan corones
    i trenes serpejants de vinya verge,
    per lligar al teu record tota la vida
    les pedres que acollien altes flames
    de lliures mots —i encara en són enceses.

    Maria Àngels Anglada, «Epidauros», dins Columnes d’hores (1965-1990) (Barcelona: Columna, 1990), pàg. 31

Tema de la setmana

Mots i passatges poètics. Avui fa 101 anys del naixement de Montserrat Abelló (Tarragona 1918-Barcelona 2014).

Mapa no disponible