Escola Pau Delclòs

Pau Delclòs

guaret (m)

Quan?

11 de octubre de 2018
Tot el dia

Què passa?

Definició

Terra de conreu que hom deixa sense sembrar durant un o més anys per tal que reposi i torni a adquirir fertilitat.

Etimologia

Del llatí vulgar veractum (clàssic vervactum), mateix significat (d’on deriva també el mot castellà barbecho), amb pèrdua de la segona v per dissimilació, i amb pas a waractu per influx germànic difícil de precisar.

Usos

  • Fràgil, petita
    felicitat del tren;
    terres que passen:
    horts ordenats,
    turons amb feixes,
    camps de gra i en guaret,
    rengleres de pollancres
    davant del teló blau de les muntanyes.

    Narcís Comadira, «En tren» (Revista d’Igualada, núm. 4, 2000)

  • Anem ara, en silenci, recobrant
    pel riu del temps quiet totes les coses.
    Redescobrim els camps: observa la masia,
    els ànecs i les oques al bassal,
    el safareig a un angle solellós
    del pati: roba estesa regalima,
    la masovera surt i crida l’aviram,
    mentre al bladar transita la recol·lectora,
    que escampa al seu redol
    bales de palla ben atapeïda,
    i va perdent-se en l’aire la fressa del tractor,
    que llaura ja el guaret; són els penats
    encara vius: es per això que dormen
    les bèsties a l’estable i un recolliment
    s’estén pertot. Aclucarem els ulls:
    se’ns n’obriran uns altres en el somni
    que hi veuran més en l’orba obscuritat.

    Joan Vinyoli, «Elegies de Vallvidrera» II, dins Passeig d’aniversari (1984)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb el camp i els pagesos proposats pels subscriptors de RodaMots. El d’avui és un suggeriment de Rosa Serrahima, de Barcelona, i Pere Martí i Bertran, de Sant Quirze de Besora (Osona).

Mapa no disponible