Escola Pau Delclòs

Pau Delclòs

irruent  (adj)

Quan?

7 de març de 2018
Tot el dia

Què passa?

DEFINICIÓ:

Que irrueix. Irruir és ‘envestir; escometre hostilment’, segons el Diccionari català valencià balear, però no figura al DIEC. Joan Coromines, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, considera aquests mots com «derivats poc usats» de ruïna. L’ús que en fa Pla deu ser un italianisme (irruente‘impetuós’).

ETIMOLOGIA:

Del llatí irruente, mateix significat, del verb irruere.

PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:

[15 de maig de 1918]  Tramuntana forta. La sento xiular del llit estant. Sense moure’m de casa, en realitat puc saber sempre quin vent fa. Només cal escoltar les campanes. Si el seu dring és fresc, precís i cristal·lí fa tramuntana; si és opac, esquerdat, esfilagarsat, el vent és de garbí. Davant d’aquest vent huracanat i irruent (que odio) se’m revolten les entranyes. Sempre preferiré a una naturalesa en deliri, agitada i violenta, una naturalesa estàtica i quieta.

• Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 2012 [1966])

L’escreix / Altres passatges de Josep Pla amb el mot ‘irruent’

ENLLAÇOS:

Si Josep Pla hagués de publicar avui ‘El quadern gris’ a internet, l’hauria revisat i l’obriria en un blog
Magí Camps: «Un polsim de sucre ingràvid»

LA FRASE DEL DIA:

Un conversador que sàpiga molt sobre una matèria és perillosíssim, sobretot si ho vol demostrar.
—Josep M. Espinàs (Barcelona 1927)

Mapa no disponible