Escola Pau Delclòs

Pau Delclòs

joglar joglaressa (m i f)

Quan?

14 de març de 2019
Tot el dia

Què passa?

Definició

A l’edat mitjana, persona que anava per les corts dels prínceps, pels castells dels senyors, per les festes públiques, etc., cantant cançons, ballant i fent jocs.

Gràcies als joglars les obres literàries, anònimes o d’autor conegut, arribaven al públic.

Etimologia

Forma semiculta del llatí iocularis, ‘graciós, risible’, derivat de ioculus, ‘broma’, diminutiu de iocus, ‘joc; facècia, broma’.

Usos

  • Els joglars són contractats en els pobles, viles i ciutats per recitar i cantar en les festes més assenyalades, com ara Nadal, Pasqua, Corpus, etc. També actuen en les cases dels senyors i en els palaus dels reis.

    Montserrat Rumbau, Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV (Barcelona: Tibidabo, 1999)

  • Convidar les poetes és cosa perillosa.
    Dic les poetes, no els joglars del rei.
    No treu cap colom de dintre d’un copalta,
    però potser dards de flama del seu fatigat cor
    o d’una nit insomne.
    No us en fieu, per sota
    les fràgils aparences tenim un cor salvatge
    i estranys senyors servim —ja ho escriví
    Ausiàs March:
    l’amor, el clar país, una cançó d’alosa…
    Convidar les poetes és, doncs, cosa arriscada.
    Tisores de mots tallen les heures de l’oblit
    que encerclen una llengua, un bosc amenaçat
    o els ulls espaordits dels meus infants
    de Bòsnia.

    Maria Àngels Anglada, «Senyal de perill», dins Arietta (1996)

Tema de la setmana

Oficis de teatre

Enllaços

Mapa no disponible