Escola Pau Delclòs

Pau Delclòs

llauna (f)

Quan?

29 de novembre de 2018
Tot el dia

Què passa?

Definició

1  Estri de cuina, de llauna (en el sentit de ‘làmina d’acer dolç recoberta d’una capa d’estany’), de forma ovalada o rectangular, que serveix per a rostir certes viandes.

Bacallà a la llauna. Un plat de caragols a la llauna.

2  Recipient de llauna que es tanca hermèticament per a la conservació del seu contingut.

Una llauna de sardines, de préssecs, de tabac, de cervesa. Pèsols de llauna. Tonyina de llauna.

Etimologia

Abans ‘làmina o planxeta de qualsevol metall’, avui només la ‘planxa de ferro estanyat’; probablement del llatí lamĭna, ‘placa, làmina, llauna’, canviat en labĭna per dissimilació entre les dues nasals, amb possible influx d’un mot preromà afí al cèltic lágina, ‘fulla de metall’.

Usos

  • Set mesos feia que no havia posat els peus a la meva estimada ciutat natal; potser aquí escauria una elegia inspiradíssima però la inspiració no em ve. Al restaurant (on vam anar un sol cop i encara amb remordiments, donada la gana general), ens van cobrar 100 pessetes per barba, suma que em semblà fabulosa. És clar que es tractava de llobarro a la llauna; bé havíem de celebrar que era el darrer àpat que fèiem junts. Per on es demostra que el llobarro a la llauna encara existeix i encara pot aconsolar un poeta desenganyat.

    Carta de Joan Sales a Màrius Torres, 12/01/1938, dins Cartes a Màrius Torres(Barcelona: Club Editor, 2007 [1976]), pàg. 349

  • Al mas, quan parava de ploure, sortíem a caçar cargols, que la baba posava en un sac amb dos pals en forma de creu perquè els cargols poguessin enfilar-se per les parets i no s’aixafessin al cul de la saca durant les tres setmanes que els fèiem dejunar abans de cuinar-los a la llauna i portar-los a taula.

    Rafel NadalQuan érem feliços (Barcelona: Destino, 2012)

Mapa no disponible