Escola Pau Delclòs

Pau Delclòs

llossar (v)

Quan?

10 de octubre de 2018
Tot el dia

Què passa?

Definició

Passar pel foc de la fornal i aplanar a cops de martell el llos o tall d’una eina, quan és gastat, per renovar-lo i deixar-lo a punt.

Llossar una rella, una aixada.

En valencià també es diu llussiarQuan les relles es desgasten per l’ús, el llaurador les porta a cal ferrer per a llussiar-les.

Etimologia

Probablement d’una base cèltica (ex)leuci(d)are o (ex)laucidare, ‘llampegar’ (a causa de l’espurneig que provoca el ferrer batent el ferro), derivada de l’arrel indoeuropea leuko-, ‘blanc, brillar’.

Usos

  • El manteniment de les escarpres, tallantons, pics, tascons i altres eines de tall ens el feia l’Arnau, un ferrer amb forja que hi havia a la plaça del Pedró cantonada amb Hospital. Aquest, com els vellets de Reina Amàlia, també cobrava al comptat per cada paquet d’eines que ens llossava.

    Joan Josep Isern«Dia de pago», al seu blog Totxanes, totxos i maons, 14/09/2015

  • A mitjan vesprada va ser el soterrar, tot el poble darrere el taüt de Toni el ferrer, tots vessant vertaderes llàgrimes.
    —Qui ferrarà ací d’avui en avant?
    —Qui llussiarà les relles tan bé com ell ho feia?
    —Potser vindrà Tonet de la Corretgera a quedar-se amo de la ferreria de son pare.
    —Bé aniria això!
    —Ja veurem…

    Enric Valor, «El ferrer de Bèlgida», dins Rondalles valencianes 3 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb el camp i els pagesos suggerits pels subscriptors de RodaMots. El d’avui ens el va proposar Carles Galdón, de Real de Montroi (Ribera Alta).

Mapa no disponible