Escola Pau Delclòs

Pau Delclòs

menjussar (v)

Quan?

3 de maig de 2019
Tot el dia

Què passa?

Definició

Menjar poquet i amb poca gana.

El xiquet ja està milloret, ja ha menjussat una miqueta.

També: menjotejar, menjucar, menjuquejar

Etimologia

De menjussa, ‘menjar mal preparat, menja poc gustosa’, de menjar, del llatí vulgar mandĭcare, clàssic manducare, mateix significat, verb popular derivat de mandūcusfartaner, golafre; ogre’, derivat, al seu torn, de mandĕre ‘mastegar’.

Usos

  • —T’han dit si t’assegurarien?
    —Si arribe a preguntar això m’haurien despatxat a puntellons.
    Però no les tinc totes. De fet, el justificant de l’INEM me l’han reomplit com si m’hagueren rebutjat.
    Van romandre callats. Ell a penes havia menjussat un parell de cullerades d’arròs. Son pare va xarrupar diverses vegades la tasseta de timó, i al final va dir:
    —Me’n vaig a acabar d’arreglar les caderneres.

    Toni Cucarella, «La llei de l’embut» (Tossal, núm. 0, 1999)

  • Allà sos pares es calmaren; sa mare, esperitada d’aspecte, es posà a menjussaruna mica més i anà molt lentament recobrant-se, però amb intermitències de llàgrimes i nous decaïments.

    Enric ValorSense la terra promesa (València: Prometeo, 1980)

Tema de la setmana

Verbs amb -ussar

Mapa no disponible