Escola Pau Delclòs

Pau Delclòs

paella (f)

Quan?

28 de novembre de 2018
Tot el dia

Què passa?

Definició

Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca altura, amb un mànec llarg o amb dues anses, que serveix per a fregir i coure viandes.

Un joc de paelles de diferents diàmetres.

Etimologia

Variant de l’antic i dialectal padella, que prové del llatí patĕlla, ‘plata, plata de metall’, i aviat ‘paella’; la variant paella ha de ser deguda a la influència de la forma paële que el mot revestí en francès antic. Patella és diminutiu de paena/patĭna, ‘plata’, relacionat, si més no per l’etimologia popular, amb patēre, ‘estar obert; estendre’s’.

Usos

  • De seguida algú tragué unes grandíssimes estovalles i anaren parant taula. En un racó, uns altres havien tret, qui sap d’a on, una grandíssima paella, quatre vegades més ampla que un garbell; d’altres encenien foc, i el fum se n’eixia per les grans finestres enreixades de la part alta de les parets, que ells havien obert; d’altres treien vi dels tonells i n’omplien botelles, petricons i catalanes.

    Enric Valor, «L’albarder de Cocentaina», dins Rondalles valencianes 5 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)

  • Vet aquí la recepta d’una truita sense ou, presentada pel cuiner i mestre de cuiners Ignasi Domènech: Untar d’all un recipient. Julivert i una mica d’api, trinxats. Un pols de pebre vermell. Una cullerada de bicarbonat, sis de farina, sal, dotze cullerades d’aigua i quatre gotes d’oli (perquè no n’hi ha més). Tot ben batut fins que quedi fi i sense grumolls. Deixar-ho reposar un quart d’hora i abocar-ho a la paella calenta. Remenar, tombar, i a taula.

    Joan de Déu DomènechLa batalla de l’ou. De quan passàvem gana (1936-1939)(Barcelona: Pòrtic, 2012), pàg. 74

Mapa no disponible