Escola Pau Delclòs

Pau Delclòs

pispa (m i f)

Quan?

28 de maig de 2019
Tot el dia

Què passa?

Definició

Lladre (col·loquial).

Un pispa m’ha furtat la cartera!

Etimologia

Del verb pispar, ‘furtar, robar, normalment sense violència’, d’origen expressiu. Segons l’Alcover-Moll, provindria de «l’argot dels malfactors». Segons Joan Coromines, és «mot merament familiar i, ocasionalment, usual fins en ambients cultes», també al Rosselló, «on [Albert] Saisset hi formà un compost, com a sobrenom d’una rata de les seves faules: “…En Pispa-xicolata, en Menja-Cansalada, / un dels més peluts de l’armada”».

Usos

  • Si vèiem algú que amagava res sense passar per la caixa, l’havíem d’aturar i, sense armar escàndol, la menàvem a unes dependències de la planta baixa on hi havia els dos policies de torn, que es guanyaven un sobresou. La veritat és que jo sempre deixava les pispes una mica desficiosa en mans dels bòfies, tot i que m’havien assegurat que no els feien res, ni tan sols no les detenien: era només una manera d’escalivar-les i, màxim, avisaven els parents per posar-les en evidència i fer-les empegueir.

    Maria Antònia OliverEstudi en lila (Barcelona: La Magrana, 1985)

  • ¿Saps que, al meu lladre, el vaig veure robar dues vegades? I no era un pispaqualsevol, d’aquests que estiren bosses de mà, sinó dels qui escalen pisos i saben fer treballs fins i tot professionals. A aquest sí que era difícil de debò seguir-lo, perquè tenia ulls al clatell i una manera de caminar suau i imperceptible, com si estigués fet d’aire.

    Isabel-Clara SimóEl gust amarg de la cervesa (Barcelona: Edicions 62, 1999)

Tema de la setmana

Robamots: paraules relacionades amb robar i pispar

Mapa no disponible