Escola Pau Delclòs

Pau Delclòs

rogle (m)

Quan?

16 de juny de 2017
Tot el dia

Què passa?

DEFINICIONS+EXEMPLES:

Els ebrencs usen aquesta paraula en diversos sentits. D’una banda, com tots els parlants occidentals, en el sentit de ‘rotlle’ o ‘rotllana’, ‘conjunt de persones o de coses disposades formant cercle’ (Van fer un rogle al voltant del nouvingut).
També pot voler dir ‘porció de camp on es cria o conrea una planta determinada, on habiten certs animals de caça, etc.’ (Ací farem un rogle de blat).
I, per extensió (i aquest és el sentit més genuïnament ebrenc), també es pot referir a qualsevol espai, tros de terra o porció de terreny, independentment de la forma i la mida:
   A l’estiu Cap Roig s’omple de gent; no trobes ni un rogle per a estirar-hi la tovallola.
Fes-me rogle, que ara vinc.

En els sentits segon i tercer, és sinònim de redol.

ETIMOLOGIA:

Variant de rotlle, del llatí vulgar tardà rŏtŭlus, ‘anella; rotllana’, extret de rotŭla, diminutiu de rota, ‘roda’.

PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:

Als pocs dies, va canviar l’oratge i, després d’una mestralada, es va girar temporal de llevant. Les onades més fortes s’arrossegaven pels rogles despoblats de dunes i passaven de la mar oberta a l’interior de la badia. En acabar el temporal, la superfície de la sorra havia quedat llisa, tibant, neta, només s’hi marcaven les potes de les gavines.

• Emili Rosales, Mentre Barcelona dorm (Barcelona: Columna, 1999)

Vegeu-ne un altre passatge a la web

ENLLAÇOS:

L’escreix / Comèdies de plaça: els tres rogles, per Artur Bladé i Desumvila
Emili Rosales (Sant Carles de la Ràpita, Montsià 1968)
Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, Ribera d’Ebre 1907-Barcelona 1995)

LA FRASE DEL DIA:

No hi ha res tan desconcertant de la condició humana com el fet que puguem significar i/o dir qualsevol cosa.
—George Steiner, assagista nord-americà d’origen alemany (1929)

Mapa no disponible