Escola Pau Delclòs

Pau Delclòs

romancer -a (adj i m i f)

Quan?

4 de juny de 2018
Tot el dia

Què passa?

Definició

1  Relatiu o pertanyent al romanç, als romanços.

2  Amic d’anar amb romanços, històries llargues i importunes, dilacions.

També es diu d’una persona que parla molt, que sempre que et veu pel carrer t’agafa per contar-te alguna cosa, etc.  No sigues tan romancer i dina, que se’ns farà tard.

Etimologia

De romanç, del llatí romanice, ‘a la romana’, aplicat als parlars de les nacions romanitzades, estès després a les obres escrites en llengua romànica de caràcter narratiu i atractiu per al poble senzill.

Usos

  • Qui l’ha vist i el veu!… Ara és com si, per exemple, no hagueren existit mai aquells setmanals «Collons!, dóna’t vent, Gertrudis!», aquells «No, si ja voràs: arribarem tard!», aquells «Sempre la mateixa…, mira que pots tindre paciència!», aquells »No sé com t’ho apanyes per a ser tan romancera!”, aquells «Dones?, totes iguals!» de quasi totes les vesprades dels diumenges i els dies de festa, quan tornava del casino Montecarlo…

    Encarna Sant-Celoni i VergerAl cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002)

  • La culpa que la sanitat pública sigui inviable també és d’elles, que tenen malalties absurdes com la fibromiàlgia, pura ganduleria encoberta: són unes romanceres i s’aprofiten de la Seguretat Social. Per no parlar de les sense papers, senyores de vida indigna a l’escala o sota els llençols. L’aval del partit és que molts pensen com ells, però això suposaria que són capaços de pensar.

    Llucia Ramis, «Si fa no fa una cosa així» (El Periódico de Catalunya, 23 d’agost del 2011)

Mapa no disponible