Escola Pau Delclòs

Pau Delclòs

sospir  (m)

Quan?

8 de maig de 2018
Tot el dia

Què passa?

DEFINICIÓ+EXEMPLE:

Aspiració profunda seguida d’una expiració audible, que és generalment expressió de pena, ànsia, desig, fatiga, exhauriment.
   En veure que perdien el partit, va fer un sospir.

ETIMOLOGIA:

De sospirar, del llatí sŭspīrare, mateix significat. Altres mots de la mateixa família són respirarinspiració,esperitguspira i conspirador.

PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:

Després Joaquim M. Puyal ens regala una lectura interpretada, no apta per a enamoradissos, del paràgraf següent [de L’instint de la seducció, de Sebastià Serrano]: «Un lleuger aixecament de celles [i ell les aixeca], una minúsculacapcinada [la fa], la inflexió d’una veu [ho diu en un altre to], un ritme respiratori excessivament profund o superficial [aquí em fallen les paraules], una microexpressió facial, un tímid contacte físic amb una altra persona [qui fos al seu costat!], un subtil moviment de llavis [mm!], un eixamplament de la nineta dels ulls, un toquet de foc a la galta [ai!], un bes [uau!], un somriure [meravellós, el seu] o un sospir [buf!] ofereixen el plus d’informació necessària per acabar de fer exitós l’acte comunicatiu».

• Eva Piquer, «Turbulències afectives» (Avui, 19 de desembre del 2004)

Vegeu-ne un altre passatge a la web i feu-hi comentaris 

LA FRASE DEL DIA:

Després de tot, cadascú té el dret de preferir per als seus unes morts determinades, i fins de corregir-les, el dret d’inventar-se-les una mica.
—Pere Calders (Barcelona 1912-1994)

Mapa no disponible