Escola Pau Delclòs

Pau Delclòs

uf (interj i m)

Quan?

9 de octubre de 2017
Tot el dia

Què passa?

DEFINICIÓ+EXEMPLES:

Expressa opressió o aclaparament, aspiració al repòs i a l’alleujament després d’una situació penosa, o també el fàstic i el menyspreu.
Uf!, quina gent més pesada.
A veure com està l’aigua… uf, massa calenta!

ETIMOLOGIA:

D’origen onomatopeic.

PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:

Van prendre cafè i talls de sara. Uf, va dir ell finalment (perquè abans tenia la boca plena, no solament de pastís sinó també de mandra, i no l’hauria pogut badar). Ella ni se’l va mirar (feia taaanta calor, i la finestra, com sempre, tancada) La finestra, com sempre, tancada, va dir. Ell no va contestar (pensava que, en ple estiu, era lògic que en fes, de calor). Si vols, obre-la, va suggerir, perquè li va semblar que havia de dir alguna cosa. Ella, però, no es va aixecar de la cadira ni va fer cap comentari. Era com si temps els aixafés en silenci.

• Quim Monzó, «Uf, va dir ell», dins Vuitanta-sis contes (Barcelona: Quaderns Crema, 1999)

Vegeu-ne un altre passatge a la web i feu-hi comentaris

ENLLAÇOS:

Quim Monzó, per Manel Ollé
«Uf, va dir ell» i «Splassshhf», de Quim Monzó
Els cinc mots de la setmana passada (sinònims de ‘molt(s)’)

LA FRASE DEL DIA:

Un cap sense memòria és una fortalesa sense guarnició.
—Napoleó Bonaparte, militar, polític i emperador de França (1769-1821)

Mapa no disponible