Concepte de Patrimoni

A l’hora de plantejar-se una educació patrimonial cal dilucidar què s’entén per patrimoni. Per a Olaia Fontal[1], investigadora en el camp de l’educació del patrimoni, només ho és allò que ha passat per un procés de patrimonialització, és a dir, que ha experimentat un procés d’adhesió per part de determinats individus o grups. El concepte de patrimoni no existeix sense la perspectiva humana que el comprengui, el respecti, el valori, el gaudeixi i el transmeti.

El patrimoni cultural es pot dividir en intangible, constituït per la part invisible o immaterial de tota cultura, o tangible, expressió material de la mateixa que, al seu torn, es divideix en moble, si és fàcilment desplaçable, i immoble, si no pot ser traslladat fàcilment d’un lloc a un altre. Aquest últim, que és el que ens ocupa, està constituït pels llocs, edificacions, obres d’enginyeria o conjunts arquitectònics.

[1] Olaia Fontal (2004), “Introducción”. A: Roser Calaf; Olaia Fontal (coords.) (2004), Comunicación educativa del patrimonio: referentes, modelos y ejemplos, 17-19.