PATRIMONI I CIÈNCIES SOCIALS

La concepció d’interpretació del patrimoni que estem exposant sembla no tenir massa relació amb la didàctica de les ciències socials ja que obvia la sistematització i comunicació de continguts i no relaciona el que és local amb el que és general o universal. Sembla com si la interpretació se centrés en facilitar l’accés a casos concrets a usuaris en situació lúdica. Per contra, la didàctica de les ciències socials posaria més èmfasi en divulgar sabers científics a tota mena d’usuaris, formals i informals. Per això, en actuar sobre casos de patrimoni aniria més enllà de facilitar la comprensió del fenomen puntual, palesant la seva relació amb altres fenòmens o processos, tant particulars com generals.[1]

La didàctica de les ciències socials ha de donar recursos per organitzar l’aprenentatge en espais patrimonials des del punt de vista de l’aprenentatge formal. I, al mateix temps, ha d’ocupar-se dels espais informals d’aprenentatge per reeixir en la comunicació de continguts històrics.

La didàctica de les ciències socials també planteja la disjuntiva entre el que és didàctica del patrimoni i el que és difusió. Ivo Mattozzi, professor de Metodologia i Didàctica de la Història de la Universitat de Bolonya, associa la interpretació a la difusió del patrimoni, diferenciant entre difusió i didàctica, ja que a aquesta última li atorga un caràcter disciplinar explícit. En aquesta línia se situa el parer d’Olaia Fontal que advoca per la creació d’una disciplina específica i independent de didàctica del patrimoni. Sigui com sigui, Francesc Xavier Hernández creu que “aquestes consideracions són estrictament potencials, ja que ni la didàctica del patrimoni, ni la didàctica de les ciències socials, tenen un status epistemològic clar i reconegut, […], en un context internacional.”[2]

[1] F. X. Hernández (2004) a “Didáctica e interpretación del patrimonio”. A: R. Calaf; O. Fontal (coords.) (2004), Comunicación educativa del patrimonio: referentes, modelos y ejemplos, 46.
[2] F. X. Hernández (2004) a “Didáctica e interpretación del patrimonio”. A: Calaf, R.; Fontal, O. (coords.) (2004), Comunicación educativa del patrimonio: referentes, modelos y ejemplos, 48.