Generació d’actituds

El patrimoni també és important des del punt de vista de la formació en valors. Segons Hernández, “més enllà de la transmissió de coneixements icontinguts el patrimoni pot, efectivament, generar actituds i valors importants en una dinàmica de civilització.”[1] O, com diuen Prats i Santacana: “La promoció del respecte i preservació del patrimoni són determinants en la vertebració humanista d’una societat civil.”[2]

Segons l’arquitecte Vicente Guallart, “educar consisteix en transmetre la lògica que segueixen els processos que condueixen a quelcom.”[3] Aplicant aquesta definició a l’educació patrimonial, trobem que educar consisteix a transmetre la lògica del procés de la seva creació, ja que qualsevol element de patrimoni apareix en un context històric, per una banda, creatiu i estètic, per l’altra, i, sempre, polític. Aquest patrimoni és identificat com a tal en un context que determina el procés de conservació, manteniment, gaudi i significació. Entendre el procés de creació i recreació patrimonial situa l’individu respecte al seu context present i la seva història i converteix la interpretació del patrimoni en un compromís social, ja que aquest l’implica i l’afecta. Tal com diuen Roser Juanola i altres investigadors, “el patrimoni en educació és complicitat, ens ha de desenvolupar una actitud”.[4]

El model d’educació patrimonial que proposem, basat en el concebut per Olaia Fontal a La educación patrimonial, pretén generar un seguit d’inèrcies en l’alumne que el portin a comprendre, valorar i respectar el patrimoni a través d’un aprenentatge significatiu. Entenem una inèrcia com una tendència en les nostres actituds que no sorgeix completament de nosaltres i en la qual ens veiem immersos gràcies a un element exterior, en aquest cas, la mediació educativa.

El respecte envers el patrimoni familiar propi i aliè, l’empatia davant situacions semblants de valoració del patrimoni, la solidaritat, l’acceptació de la diferència, el sentit de pertinença envers el patrimoni i el respecte per la propietat són algunes de les actituds treballades en l’educació patrimonial. Un cop s’integren, mitjançant la pràctica, en el comportament dels subjectes que aprenen, és probable que aquests actuïn de manera similar davant noves situacions comparables a las viscudes. Per això, davant episodis de destrucció del patrimoni urbà moble, disputes culturals per determinat element patrimonial, contacte amb elements patrimonials nous o cultures no conegudes, etc., els subjectes sensibilitzats adoptaran les mateixes actituds que han après a desenvolupar.

  • CIUTADANIA I PATRIMONI
  • EL PATRIMONI CIUTADÀ COM A SÍMBOL
  • LA SENSIBILITZACIÓ