EL PATRIMONI CIUTADÀ COM A SÍMBOL

El patrimoni ciutadà adquireix un valor simbòlic quan estableix relacions amb altres elements no necessàriament materials. La contemplació i gaudi del patrimoni sovint propicia una atmosfera estètica, emocional i vivencial més enllà de la racionalitat científica. El valor del patrimoni resideix en la capacitat d’emocionar, d’evocar, de recordar o d’agradar, capacitat que va freqüentment associada a elements materials, a sentiments, a l’antiguitat, etc. La diversitat de valors va més enllà del propi monument o objecte i inclou el seu entorn i el seu context.

Aquesta capacitat d’evocació o de representació permet connectar el passat i el present, un objecte amb una cultura. L’element patrimonial esdevé un vehicle transmissor d’idees amb capacitat comunicativa. Per això, el valor simbòlic també s’ha de treballar des de l’educació.

Per a Olaia Fontal, el patrimoni cultural és important en la construcció de processos que contribueixen a configurar la identitat aprofitant el valor simbòlic o associatiu del patrimoni, entès com a vehicle per a la transmissió de valors culturals, territorials i identitaris.[1] Així es construeixen identitats associades al patrimoni i s’estableixen nexes entre el present i el moment temporal relatiu a aquest bé cultural. L’aprenentatge formal del patrimoni permetria la construcció d’una base social comuna i, per tant, una identitat social en la qual els valors culturals ocuparien un sentit prioritari.

[1] Olaia Fontal (2003), La educación patrimonial. Teoría y práctica en el aula, el museo e internet, 147.