Introducció

El currículum de l’educació primària catalana indica de manera general que “la finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; (i) posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa i en canvi continu, que els ha tocat viure.”[1] Així, aquesta finalitat educativa fa imprescindible que el currículum se centri en les anomenades competències bàsiques perquè l’alumnat integri els seus aprenentatges a fi d’utilitzar-los de manera efectiva en diferents situacions i contextos. Un dels principis rectors de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) és “la capacitació per a exercir activament la ciutadania.”[2] Per això, una d’aquestes competències és la competència social i ciutadana que “suposa comprendre la realitat social en què es viu; […] i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, […] mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics.”[3] Per avançar en l’assoliment d’aquesta competència, el currículum recomana bastir els processos d’ensenyament i aprenentatge a l’entorn de diversos eixos, un dels quals és “Aprendre a conviure i habitar el món”, de manera que “la conscienciació per la pertinença social i comunitària”, entre d’altres, afavoreixi “la cohesió social i la formació de persones compromeses i solidàries.”[4]

Les propostes concretes per aconseguir aquestes finalitats són diverses: des d’estudiar a fons les festes locals i fer-ne una celebració paral·lela a l’escola, fins a conèixer suficientment els monuments de la pròpia ciutat. La inversió de temps, recursos i esforços en qualsevol d’aquestes activitats demana que es justifiqui bé la seva inclusió en la programació d’una escola basant-se en la utilitat efectiva que pugui proporcionar a la formació de l’alumnat. Es tracta de saber si la introducció de l’estudi del patrimoni en el pla d’estudis d’una escola de primària com a projecte interdisciplinari graduat per nivells, pot millorar el coneixement i l’actitud envers la pròpia ciutat dels alumnes i, en conseqüència, formar millors ciutadans.

Aquest és el propòsit d’aquest treball, estructurat en dues parts ben diferents. La primera és un assaig on s’exposen arguments autoritzats, en l’àmbit de la teoria de l’educació, que justifiquen pedagògicament la inclusió de l’estudi del patrimoni ciutadà en el pla d’estudis d’una escola de primària. La segona basteix una pàgina web que conté un projecte interdisciplinari que distribueix els monuments tarragonins per nivells (Muralles romanes, Amfiteatre romà, Fòrum de la Colònia, Circ romà, Fòrum Provincial i Catedral Gòtica), amb presentacions (PPT) d’imatges acompanyades de textos per donar-ne informació, un recull d’activitats d’aprenentatge i d’avaluació i un recull dels recursos a disposar per entaular l’adequat contacte amb el monument, en especial sortides o tallers organitzats per entitats alienes a l’escola. La història, la història de l’art i les noves tecnologies es combinen amb la didàctica a l’hora de bastir aquest programa. La primera i la segona per fornir-lo de continguts, les terceres com a tècniques auxiliars d’obtenció de documentació i muntatge, i la quarta com a directriu per adequar-ho tot a cada nivell acadèmic.

 

L’estudi del patrimoni. Arguments pedagògics

 

En aquesta part se cerquen arguments autoritzats que relacionin el coneixement del patrimoni amb la millora formativa en general, i ciutadana en particular, de l’alumnat. Emprant la metodologia constructivoinductiva, s’arriba a una conclusió general a través de l’observació de fenòmens particulars. S’ha recollit informació a partir de les línies d’investigació obertes actualment sobre aquest tema, elaborant fitxes de lectura dels treballs d’autors com Asensio, Calaf, Carreras, Fontal, Hernández, Munilla, Prats, Santacana i altres. A partir de les seves conclusions i de l’observació personal, s’ha justificat la hipòtesi inicial. Així s’ha fet palesa la necessitat d’incloure l’estudi del patrimoni en el currículum d’una escola de primària perquè se certifica que forma millors ciutadans.

En el primer capítol s’estableix la base conceptual, definint el concepte de patrimoni segons els experts. El següent pas és acotar el seu domini i les seves propietats, en especial les que interessen a la finalitat del nostre estudi, com la de ser conformador d’identitat, la qual es diferencia en individual i col·lectiva. Finalment, es proclama l’educació com a mediadora imprescindible en el procés de patrimonialització.

Un cop establert el concepte de patrimoni, el segon capítol se centra en la seva didàctica, o sigui, en l’educació patrimonial entesa com a disciplina. S’indiquen les característiques del bon educador patrimonial, les relacions entre el patrimoni i les ciències socials, com la història, la geografia o la història de l’art i amb les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC). També s’esmenta la necessitat d’adequar els continguts a les capacitats d’aprenentatge de l’alumnat, és a dir, a relacionar-los oportunament amb els diferents nivells, havent detectat els seus coneixements previs sobre la matèria, enfocant-los sota un punt de vista interdisciplinari. Finalment, es parla de les peculiaritats de l’aprenentatge formal i informal, aplicats a l’estudi del patrimoni.

El capítol tercer es dedica a palesar la importància de les actituds en l’educació patrimonial, fins al punt que la sensibilització esdevé un objectiuprioritari, abans que el coneixement empíric. Per això, es parla d’un disseny centrat en la sensibilització i en les emocions. Com a pas previ de qualsevol altre actuació, es proposa el treball sobre les emocions a l’entorn del patrimoni perquè el que emociona positivament provoca adhesió i reacció davant la possible pèrdua o deteriorament, exactament els comportaments ciutadans que cerquem propiciar.

Finalment, el capítol quart formula una breu conclusió que sintetitza l’argumentació anterior.

 

Projecte interdisciplinari sobre el Patrimoni de Tarragona

 

Un cop acceptada l’oportunitat d’incorporar l’estudi del propi patrimoni en l’ensenyament primari es passa a bastir-ne un exemple concret per al cas de Tarragona. A l’hora de donar-hi forma, cal tenir present que la major part de les persones relacionen els aprenentatges significatius de la seva vida amb situacions allunyades del que tradicionalment s’ha vingut associant amb l’activitat d’estudi formal. El model tradicional d’ensenyament, restringit a una aula i a un professor, ha palesat les seves mancances i s’ha anat obrint a escenaris d’aprenentatge diversos mitjançant l’aprenentatge informal. Per això, en un cas com el que ens ocupa, on l’objectiu d’assolir el coneixement dels monuments tarragonins està al mateix nivell que el de despertar l’estimació per ells i, de retruc, de la pròpia ciutat, és encertat fer-ho mitjançant recursos de l’aprenentatge informal (“el que no té objectius explícits i es desenvolupa fora de l’aula”[5]). Aquests aprenentatges proposen activitats canviants i diverses que enganxen la curiositat de l’alumnat i fugen de la homogeneïtat de l’aprenentatge formal. “Els aprenentatges informals són percebuts pels usuaris com activitats vitalment significatives.”[6] En aquest treball es proposa el patrimoni monumental de Tarragona com a escenari d’aprenentatge informal. Però, la simple estada o l’ús d’aquest escenari, no és suficient per al seu coneixement: es precisa d’una didàctica efectiva d’aquest context.

A tal fi, el capítol primer d’aquesta segona part justifica normativa i pedagògicament el caràcter de projecte interdisciplinar que adopta el treball. Elcapítol segon dóna notícia de Tarragona com a context d’experimentació en tant que contenidor de patrimoni de la Humanitat. El capítol tercer presenta l’estructura d’un disseny centrat en la sensibilització. La metodologia emprada per a la realització d’aquests capítols ha estat la mateixa que per a la primera part.

El capítol quart, el més extens, conté les unitats de programació al voltant dels sis monuments on es contemplen tots els aspectes pedagògics que interessen a la seva realització. La metodologia emprada per al seu desenvolupament ha estat, en primer lloc, el recull exhaustiu d’informació sobre els monuments a tractar mitjançant fitxes temàtiques. S’ha tingut especial cura en cercar les últimes actualitzacions arqueològiques, ja que, en ocasions, les darreres investigacions contradiuen les anteriors o hi afegeixen quelcom significatiu. A tal fi, s’han seguit exhaustivament els actes i conferències de “Tàrraco Viva”, jornades anuals de difusió del patrimoni romà que s’organitzen a Tarragona on, a banda d’actes més populars, els investigadors exposen les descobertes de l’últim any sobre l’arqueologia de Tàrraco. Dues de les incorporacions més destacades han estat la certesa que la Catedral de Tarragona s’alça sobre el Temple d’August, fruit de les excavacions al terra de la pròpia Catedral[7], o la hipòtesi del professor J. Ruiz de Arbulo que al Fòrum de la Colònia hi havia una plaça amb un altar dedicat a la Victòria Augusta[8].w

Amb aquest projecte es pretén omplir el buit existent en els recursos escolars dedicats al coneixement dels monuments de Tarragona, ja que és inèdit qualsevol material que, de manera unificada, propiciï l’accés al patrimoni per part dels alumnes de primària. Aquests materials estan enfocats de manera dual: per un costat donen informació empírica del monument en qüestió però, per l’altra, informen sobre la seva relació amb la ciutat actual de manera que l’alumnat el pugui reconèixer en el paisatge urbà, a més de fer-se una idea de com era en el seu temps d’esplendor. És a dir, tal com diu el títol del treball, es potencia el coneixement del passat en relació amb el present.

El treball es dirigeix a la comunitat escolar i, més concretament, als mestres de primària de Tarragona. Es tracta de posar al seu abast un programa de coneixement del patrimoni tarragoní adient a l’etapa de primària. Tot i així, el destinatari final o usuari seran els escolars que tindran la segona part del treball com a part del seu currículum.

En conclusió, aquest és un treball que conjuga teoria i pràctica, intentant conciliar dos àmbits de coneixement que recorren camins paral·lels o, fins i tot, divergents: educació i patrimoni. Estableix un recorregut des d’una base conceptual fins a un exemple pràctic, esperant que actuï com a creador d’un seguit d’inèrcies en l’alumnat (respecte, valoració, cura, identificació…) generades a partir del coneixement i comprensió dels monuments presentats. Es pretén que la càrrega emotiva i simbòlica dels monuments de Tarragona esdevingui catalitzadora d’una presa de consciència i d’un canvi d’actitud de l’alumnat envers la pròpia ciutat.

 

La pàgina web

 

http://escolapaudelclos.cat/lesarrelsdelpresent/

L’estructura dual del treball ha aconsellat cercar la manera de presentar-lo com un tot únic, fàcilment consultable i a l’abast dels docents. La resposta ha estat el format de pàgina web (Google Sites), cercant una estètica congruent amb l’herència romana que forma gran part del patrimoni de Tarragona. D’aquesta manera s’unifica la part teòrica i la part pràctica, propiciant la cerca i utilització de la informació a qualsevol usuari.

Aquesta pàgina s’anirà enriquint amb la progressiva utilització dels seus materials, la qual cosa generarà, de segur, suggeriments i modificacions que la milloraran. També serà actualitzada cada cop que nous avenços arqueològics aconsellin adaptar-ne els continguts. L’autora d’aquest treball en serà la mantenidora.

[1] Educació, currículum: educació primària (2009), 14.

[2] LEC. Títol preliminar. Article 2.

[3] Ibídem, 29.

[4] Ibídem, 29.

[5] Mikel Asensio; Elena Pol (2002), Nuevos escenarios en educación. Aprendizaje informal sobre el patrimonio, los museos y la ciudad, 20.

[6] Ibídem, 46.

[7] http://blogs.sapiens.cat/recercatempleaugust

[8] http://wwwa.urv.net/centres/Instituts/iua/Article3.htm