Procés de sensibilització

A l’hora de portar la teoria a la pràctica maldarem per bastir un disseny d’unitat de programació centrat en la sensibilització envers la importància del patrimoni a partir del coneixement i valoració del patrimoni personal i el contacte in situ amb el patrimoni local, seguint les petjades d’Olaia Fontal a La educación patrimonial.

 

Sensibilització a l’aula

Per assolir el primer objectiu, la valoració del patrimoni personal, es realitzarà una sessió a l’aula on, després d’una explicació prèvia sobre el significat del terme patrimoni, cada alumne haurà portat un o més elements del que ell/ella considera el seu patrimoni, sigui personal, sigui familiar. Cada alumne exposarà els seus i escoltarà l’exposició dels seus companys. Així es comprendrà la importància del patrimoni aliè tant com el propi.

 

Projecció d’imatges de l’element patrimonial acompanyades de textos explicatius

La projecció d’imatges permet agilitar l’explicació i reclamar l’atenció de més sentits que l’oïda. Suavitza una successió de conceptes abstractes, fent-la més aprehensible. Finalment, i considerant el contacte posterior amb l’objecte patrimonial, permet incorporar la impressió de proximitat visual amb el que després serà objecte d’apropiació simbòlica. En conclusió, la projecció d’imatges permet el reconeixement i la identificació posterior d’un objecte al prendre contacte directe amb ell, afavorint la sensació de familiaritat amb el mateix.

 

La percepció per grups

En la visita in situ s’acomplirà, a més d’un dossier de treball convencional, una fitxa sensorial. Es tracta de recollir les impressions físiques que els alumnes experimenten durant la visita per abastar el monument de totes les maneres possibles, afavorint el procés d’apropiació.

Es divideix el grup classe en quatre petits grups, encomanant a cadascun un sentit: vista, oïda, olfacte i tacte. El sentit del gust s’elimina degut al perill de provar els materials que estan a l’aire lliure exposats a la contaminació o a qualsevol altre agent perjudicial. Es distribueixen unes fitxes amb anvers i revers. A l’anvers s’hi anotaran les percepcions sensorials més descriptives i, en el revers, les interpretacions o suggeriments més creatius.

La sortida per visitar el monument in situ propiciarà la interacció amb cada monument, que, al seu torn, permetrà l’apropiació simbòlica del mateix, i per tant, la iniciació de la construcció d’identitats individuals i col·lectives. Això serà possible perquè tots els alumnes hauran efectuat una experiència comuna (percebre l’obra), realitzant cadascun una part (amb un sentit diferent cada grup) i requerint la posada en comú per a la seva comprensió (percepció global). Un cop retornats a l’aula, després de fer la posada en comú de les seves impressions, l’elaboració d’una proposta creativa plàstica permet apropiar-se de la peça com a objecte de creació. Possibilita, a més el desenvolupament d’un clima d’emotivitat, generant-se actituds de respecte.